La Vanguardia Espanyola

Definitivament, se`n acabat de treure la careta, tant el seu director D. José Antich com el Sr. Comte.
Definitivament s`han posicionat en contra de tota idea de sobiranisme. Clar que tenint un equipo ple de rectificadors, que malden per no fer enfadar la ma, tant la d`aquells que els hi paguen, com la d`aquells que representen els seus amos a la colònia.
Aquest diari representa la vergonya nacional, on de la renúncia nacional se n`ha fet seriositat, de la indignitat nacional se n`ha fet moderació i de la derrota nacional se n`ha fet objectiu polític.
El problema no és l`Espanya antidemocràtica on vivim, l`Espanya troglodita que odia tot el que no entén que és pràcticament tot, l`Espanya que ens insulta, menysté i ens voldria anihilats si poguessin, l`Espanya que ens roba cada any 20000 milions d'euros; No, segons els campions mundials de la indecència nacional, els culpables som els catalans, per dir prou, per voler recobrar la nostre dignitat i la nostre llibertat nacional. I per voler ser, com molts altres pobles, lliures i decidir el nostre futur.
Fins quan hem se suportar que un diari que encara duu la paraula Espanyola per bandera, ens doni lliçons de catalanisme? Fins quan els hem de sentir donant lliçons de moderació i centrisme, que són simplement actes de renúncia permanent, d`indignitat nacional i de indecència personal en molts casos?
Com hem de soportar que s`atraveixi a amenaçar-nos?? Amb què ens vol amenaçar? Sabent qui són i d`on venen, no costa massa veure de quines amenaces estan parlant. Què s`han cregut aquest col.lecció d`indignes, amb quin dret poden amenaçar la lliue voluntat d`un poble?
Fins quan aquest diari de la vergonya romandrà d`esquena a la nostre llengua?
Hem de fer quelcom per defensar-nos del seu verí anticatalà, i pot ser haurem de treure del calaix, la campanya de l`època de`n Galinsoga. Hem d`acabar amb aquesta ruïna moral que representa una autèntica vergonya nacional.
Ens manca un gran diari profundament nacional, que abasti els sectors lliberals i conservadors els qual es dirigeix aquesta vergonya permanent. Un medi que posi Catalunya per davant de tot, en qualsevol cas i circumstància.

Som-hi doncs tots plegats. Tot està per fer i tot és possible.

Les lleialtats

La capacitat de sorpresa que tenim amb el comportament de la nostre classe política, no té límits. Quan pensem que hem arribat els més alts cims de la mediocritat, la inutilitat, la indecència i la indignitat, ens arriben noves sorpreses, que fan que aquest món, sigui cada dia més tancat en si mateix, sense cap contacte amb la societat civil, que s`esglaia veient determinats comportaments, que en empreses serioses comportarien l`acomiadament immediat i sense miraments.
Avui, la musa i portaveu d`ERC parlava de deslleialtat dels impulsors de Reagrupament.CAT per sortir públicament a demanar un Congrés extraordinari per modificar l'estratègia d`ERC i els seus màxims dirigents.
Sense voler posar el dit a la ferida interna d`ERC, si que m'agradaria puntualitzar aquest terme emprat per la direcció d`ERC: deslleialtat.
Com pot l'actual direcció d`ERC esmentar aquest mot, quan moltes de les últimes actuacions que en dut a terme, són exemples clars de deslleialtats envers el seu país o la seva llengua. Veim-ne alguns exemples:
- En Carod dient que s'ha de despolititzar la llengua.
- En Carod dient que els Catalans no som madurs encara per acceptar un President nascut a Espanya. ( ens titlla de racistes)
- En Carod volent que Catalunya participi en una espècie de Paralímpics de nacions sense estat.
- Accepten una llei de la dependència que envaeix clarament les nostres competències.
- No es planten de forma clara davant la tercera hora de Castellà.
-Des de dintre del govern, es volen carregar la imatge dels mossos, i ERC mira a un altre banda.
-Han fet president a un espanyol. A un defensor del estat que ens té sotmesos des de ja fa 300 anys. Aquest és el problema Sr. Carod.Un personatge que es va carregar des del primer dia l'estatut del 30 de setembre i que nega els nostres drets històrics, i que posa per davant dels nostres interessos nacionals, els de la seva pàtria espanyola.
No paga la pena entrar en més desastres d'aquesta direcció, com l'espectacle trist i lamentable del dret d'autodeterminació en el Parlament, el recolzament sense res a canvi al gran mentider ZP ( al menys en Pujol sempre tornava amb algun peixet),i tantes altres actuacions o declaracions que incapaciten qualsevol dirigent polític, tant per la mediocritat que transmeten, com per la manca de lleialtat a la seva pròpia nació.
Si en Macià alces el cap i pugues tornar al front del partit,faria amb la direcció actual, el mateix que va fer Jesús en el Temple.Encara que pot ser, ja arribaria tard, ja que el nom d`ERC s`amagat tant, que ja el podem donar per amortitzat.
Es mereix la nostre nació aquesta tant mediocre classe política? Com pot ser que un país ple d'emprenedors i amb multitud d`empreses, pugui tenir uns dirigents, que com molt amunt arribarien a ser els ascensoristes en moltes d'aquestes empreses? Tenim un gran problema en aquest vell país: necessitem una nova classe política de forma urgent, perquè l`actual ens durà a la nostre anihilació definitiva com a poble.
Avui parlem d`ERC, pero dels altres també en podriem fer un llibre de les seves deslleialtats envers el país.

Els rectificadors Catalans

Són una espècie, no diguem-ne abundant, però si amb certs altaveus mediàtics importants que els hi donen certa volada intel.lectual,malgrat nadar en la més absoluta misèria d`un pensament basat en un auto odi enciclopèdic, digne de ser tractat pel més re-nombrats psiquiatres d`aquest país, en lloc de tenir columnes d`opinió a certs mitjans.
Són persones d`una veu engolada, impostada, que volen reflectir una seriositat i una dignitat que nacionalment ja fa temps la van perdre.
Són els pares de la seriositat, del treball constant, sense fer soroll que molesti,diuen ells. Però en el fons el que volen dir és que no podem destorbar els espanyols amb les nostres reclamacions, mai ni en cap cas, ni quan som insultats,menystinguts,robats, i ni quan ens volen anihilar com a poble.
Són el pares de la mediocritat silenciosa, tant de moda últimament.
Són uns personatges que ja fa temps han deixat d`enyorar la llibertat del seu poble: Porten tant dintre seu els gens del esclavatge que s`han tornat esclaus, sense possibilitat d`alliberació mental. És més perillós l`esclavatge mental que el físic; D`un et pots escapolir, del altre mai. Són la representació actualitzada del Oncle Tom.

Sempre i en tot cas, una part de culpa és nostre, sempre. Són aquells que quan portaven els jueus als camps d`extermini, pensàvem que alguna cosa havien fet per ser dignes d`aquell tracte.
L`única cosa que troben correcte, és el silenci dels anyells, anar sempre amb el cap a Madrid,i demanar perdó per ser el que som, per venir d´on venim i per parlar la llengua que parlem.
L`altre dia, a rel del programe a Tele Madrid sobre el tracte que reben a Catalunya els castellà parlants, un d`aquests taumaturgs insignes, ens tornava a recordar que una part del odi espanyol a Catalunya ve provocat pel nostre interès en seguir volen ser, i titllava a J.Joan i a M. Calzada d`idiotes, per simple fet de defensar aferrissadament el fet que a Catalunya la nostre llengua és una, i tothom té l`obligació de coneixer-la.Segons, aquest insigne personatge, el fet defensar-nos,és donar armes a l`enemic.
Seguint aquesta teoria, el que hem de fer és clar: silenci, acotar el cap, esperar i veure com lentament van acabant amb nosaltres com a cultura, llengua i nació.
El veritable problema de Catalunya, és l`existència de persones com aquesta, d`una indignitat nacional paorosa, que han fet de la dimissió nacional bandera davant d`Espanya.
És el tipus de gent que fan bandera de les seves crítiques al sobiranisme davant Espanya. La seva covardia, la seva misèria, el seu autoodi i la seva indignitat arriben a tal grau, que en els fons de la seva consciència, tenen consciència dels seu indigne comportament davant la seva nació. I sent conscients de la seva indignitat, que veuen reflectida cada mati quan es miren al mirall, es tenen por, i no els hi agrada el que veuen , i acaben com a reflux de la seva imatge, atacant encara amb més odi tot allò que voldrien ser i defensar, i que la seva vilesa no els ho permet.
Els hi recomanaria els llibres del enyorat F.Ferrer i Gironès, perquè entenguessin el comportament d`Espanya en els últims 300 anys, des de la seva invasió. Pot ser, a les hores, la seva por d`esclaus es veuria superada per la veritat del sotmetiment, per la veritat de la voluntat d`anihilar-nos com a poble que han tingut i tindran, de la seva voluntat d`anorrear-nos definitivament. Pot ser, a les hores,entendrien que són només els tontos útils dels espanyols, i que en definitiva, com ja han fet amb algún polític català, es tornarà a complir allò que deien a Roma: Roma no paga traidors. Pot ser, si aquest dia arriba, se n`adonaran del seu vil comportament vers la seva nació.Llàstima, que molt probablement, ja no ens quedarà nació.

L`independentisme no és ERC

L`independentisme és quelcom molt més seriós que les bestieses d`ERC està fent últimament. Deien que havien entés el missatge dels seus electors, i acaben fent un malt terrible a la idea sobiranista.
L`altre dia un periodiste, allunyat tant d`ERC com de qualsevol idea sobiranista, reclacava que cada dia hi han més sobiranistes, però també més gent que refusa el comportament infantil, immadur, inconsistent i incoherent.
No saben el mal que estan fent. Si la sobirania és tenir gent que ens mani com els d`ERC, molts es donaran de baixa molt aviat.
Ja ni ha prou de comèdia.
Us en recordeu dels tics Hamletians amb l`estatut?: Si crític, blanc, nul polític, i No. El millor hagués sigut el Nul polítics, per donar clar exemple del que és ser una nulitat política pel país que tant diuen defensar.
Les seves apostes estratègiques s`enfonsen a velocidad de la llums. No cal entrar a fons amb elles, ja que són ampliament conegudes i convenient desqualificades.
Però no en tenien prou. Havien de seguir donant trumfus als enemics dels sobiranisme. I a fe de déu que ho estan aconseguint.
Com es pot tractar un assumpte tant seriós per Catalunya com el Dret a l`autodeterminació amb aquesta frivolitat, aquesta incoherència, aquesta manca de dignitat, ja no sols nacional, sinó fins i tot personal.
Com es pot voler saltar la pared, sent part d`un govern que té el president més espanyoliste que ha tingut mai la Generalitat?
Un personatge que ha sigut capaç de negar els drets històrics de Catalunya, de presentar esmenes al text aprovat el 30 de Septembre, el 1 d`Octubre, que ha fet declaracions Vidal Quadristes en plenes elecions al Parlament de Catalunya, que és un dels màxims culpables dels problemes de TV3 al País Valencià, que va votar a favor l`estatut valencìa, on es posaven les pedres per la segregació llingüística.
Es podrien fins i tot posar més exemples del personatge del què gaudim com a President de la Generalitat.
No es pot fer-lo president baixant nostre senyera, i proclamar al cap de 4 mesos el nostre d`autodeterminació, sense més explicació. Els problemes interns d`ERC no són els problemes de Catalunya. En Carod vol ser l`Euskadiko Ezquerra de Catalunya, i en Vendrell fent declaracions independentistes.
Han perdut el nort, i tots els altres punts cardinals. No saben d`on venen, no saben on són i no saben on van. I això perjudica a tots els sobiranistes. A la vida es pot perdre tot, menys la dignitat.

Com la realitat mateixa

Diuen que havia a Catalunya una espècie anomenada “ Federalista”, que tenia com a trets principals el creure en la possibilitat que l`estat espanyol esdevingués un Estat Federal, on les nacions fossin reconegudes dintre d`aquest Estat Plurinacional, basant-se en els seus inalienables drets històrics.
Era una espècie que creia que dintre del Estat Espanyol, Catalunya es podria desenvolupar econòmicament i políticament, mantenir i tenir cura de la seva cultura i la seva llengua, que seria protegides per aquest benefactor estat federal.
Aquest espècie entabanadora per definició, que enganyava més que parlava, que un dia es sentia Espanyola i l`altre Catalana, fent tots els papers del auca, la puta i la ramoneta, se ha anat extingint per la força dels canvis produïts, tant climàtics com polítics. No es va saber adaptar, entre les espècies nascudes últimament i les espècies vingudes de terres estranyes, que van malmetre el seu entorn natural fins a prendre-li el seu propi cau.
Dintre de la seva esperança il.limitada en allò que és impossible, la seva fe il.luminada en futur que no és res més que passat, no va saber preveure la fortalesa de les noves espècies, la seves pròpies debilitats i les poques defenses que tenia dintre del seu cau.
L`últim exemplar el varem enterrar no fa pas massa temps, un cop els nouvinguts varen apoderar-se del seu cau, varen fer neteja de les restes de l`espècie i es disposaren a gaudir de la mateixa existència indigne i èticament indecent de la espècie foragitada. Això si, al ser un espècie nova, era més poderosa, més brutal i sense tants miraments pel que respecta a altres espècies autòctones.
Varen seguir el mateix camí, mentint a dojo, amb ànim de destruir el seu nou habitat, i aquests costums mil.lenaris, que impedien els intents maldestres, d`unir-lo en el habitat veí. Aquest hàbitat veí, ja havia enviat feia molts anys espècies brutals, amb braços enlairats, i ments emboirades, que van desballestar el nostre habitat, però sense poder deixar la feina acabada, en espera dels seus hereus i de temps millors, que malgrat la seva titànica lluita encara no han pogut acabar amb les espècies autòctones, que sense mitjans, però coneixent el terreny és defensen ja fa centenars d`anys.
Aquest últim individu de l`espècie, va creure arribat el seu moment de glòria, quan va néixer a l`habitat veí una nova espècie, que en el temps va resultar una espècie simpàtica, amb la que podies jugar, però que dintre seu covava l`ou de la serp més extrema, la irresponsabilitat absoluta, la indecència més gran i una manca d`ètica de proporcions enciclopèdiques.
Però en aquell moment, l`últim individu va creure en aquesta nova espècie, dient-se a si mateix que per fi, la història de lluita del seu hàbitat s`havia acabat, i començava un història de felicitat complaent entre ambdós hàbitats. Les promeses rebudes de millorar el nostre hàbitat, permetre`ns alimentar-nos millor, tenir cura de nosaltres mateixos, i desenvolupar el nostre territori, ben agermanat amb el territori veí.
Amb enginy, el va enganyar i ens va enganyar a tots, fins i tots a individus que formaven parts de les defenses del nostre habitat, i que havien col.laborat amb aquesta idea de la germanor entre espècies diferents i en territoris diferents , que finalment va resultar impossible, ja que mai, han pogut conviure el lladre i el robat.
Malgrat aquesta impossibilitat històrica, dintre del nostre hàbitat sempre hi ha hagut molts individus que animaven i recolzaban al lladre, sense embuts ni manies, i que van participar amb l`aniquilació del últim federalista, per no respectar de forma absoluta al lladre i al seu sistema establert .
El trobaven massa inclinat a comptar amb els autòctons, i era perillós per la moral de l`espècie veïna i de la seva tropa.
Ell ja és mort, però els defensors del lladre segueixen vius, defensant el seu dret al robatori, acceptant les seves lleis de la selva encara que injustes, defensant la migradesa de les engrunes que reparteix, com si fossin les boles de coloraines, que els seus avantpassats donaven a una espècie, aquest si, violentament massacrada.
Aquests defensors d`un passat obscur, no només vigilan i controlen el nostre hàbitat, sinó que són els encarregats de mantenir la nostre moral baixa, menystenint tant la nostre creixent necessitat d`aliments, com la nostre ànsia de tenir el territori lliure per a gaudir-lo plenament.

Espècie violenta, que roba de forma compulsiva, amenaçant enviar al nostre territori els successors de les ments emboirades. Però aquesta amenaça ambiental ja no és creíble. El canvi climàtic ha fet forat i no permet que la violència, estat natural del territori veí, esdevingui perillosa pel nostre ni per cap altre.
La nostre espècie està lentament sortint dels caus, ara sense por a les bèsties del territori veí , amb ganes de tornar a reeixir en el seu territori.
I els vigilants del lladre, estan nerviosos, bordant sense fi cada nit, intentant que tornem a ficar-nos dintre del cau, i siguem complaents amb l`espècie del país veí. Estan ben ensinistrats després de tants anys de pràctiques inconfessables. Però finalment, la seva misèria moral, la seva indignitat davant de la seva pròpia espècie, la seva indecència sense escrúpols, queda en evidència davant l`espècie a la que pertanyen.
Els hi queda poc temps. Ho saben. I ara és el moment més perillós.

La via autonomista s`està morint. Visca la llibertat

Avui és un mal dia, per a tots aquells que defensen la via estatutària dintre del Estat Espanyol. Defensaven que aquesta era la millor via per anar obtenint poder polític i econòmic enfront d`un estat que per definició és centralista i és genèticament anticatalà.
Ens van volen vendre la cantarella de sempre, la bondat del sistema autonòmic que permetia el lliure desenvolupament de Catalunya, la relació bilateral amb l`estat, un sistema de finançament just per a Catalunya, el desenvolupament cultural i lingüístic i tantes coses més; però totes dintre del magnific estat de les autonomies, on Catalunya seria tractada com la nació que és.
I a més ens van dir, que amb l`ajut del amic que governava a Madrid, podríem assolir el mateix sostre competencial i econòmic que Euskalherria.
Evidentment, la mentida, és com la merda, sempre acaba surant.
Res de res. Foc d`encenalls. Com sempre. Tant la dreta espanyola com l`esquerra espanyola, quan es tracta de Catalunya són iguals. Compareu:
Guerra/Acebes; Bono/Zapalana Ibarra/F.Camps Rubalcaba/Mayor Sevilla/Astarloa
Veient aquests noms, se`m posa la pell de gallina. Són iguals, però a diferents partits.
I ara, que ens voleu vendre entabanadors professionals? Què ens diran personatges tristos i llepes com l`Iceta,o penosos personatges espanyolistes com Montilla, Corbacho, Bustos etc? I què diran aquells que han de negociar amb el "Ministerio" unes maleïdes hores extres dels mossos, perquè els nostres diners estan fluint fora de Catalunya i nosaltres no arrivem a fi de més?
Avui, després de la vergonya del TC, del ple d`al.legacions del Govern al TC, on realment es veu la voluntat federalista o plurinacional del amic de Madrid, els de la via autonomista estan fracassant estrepitosament.
S`està demostrant que Catalunya no té lloc en aquest Estat Espanyol, si vol ser lliure i decidir per si mateixa com tantes altres nacions en el món; Només tindria lloc si acceptés romandre callada, espoliada i parlant castellà. És aquesta la Catalunya que volen personatges tètrics com l`Iceta, que menysté el nostre dret a decidir lliurament?
Tanta por tenen a la llibertat? Tant autoodi tenen, que es veuen així, lligats, espoliats, i cantant que " buenas son las hermanas ursulinas..."?. I el seu amic de Madrid repartint engrunes.
Nosaltres volem ser lliures,ens considerem madurs per decidir per nosaltres mateixos, com fan tantes altres nacions.No tenim por a la llibertat.
Ens manquen polítics amb dignitat nacional, valents per tirar endavant les nostres aspiracions nacionals. Una classe política nova, sense rèmores del passat, i on els Quislings deixin de tenir lloc en el nostre Parlament.

El preu d`un President majordom

Molts catalans, al poc de tenir nou govern?, n`estem farts ja. Tenim un govern on el silènci és el preu de la buidor i de la negritut intel.lectual, on la foscor del no res, és l`esperit del mateix, i on l`aberrant separació entre nacional i social ha pres cos definitivament.
Personatges dignes de ser oblidats i enviats al racó més fosc i amagat de la història, tornen a sorgir com a elements inspiradors d`aquest govern nacionalment disgregador.
Personatges com Montilla, Corbacho, Zaragoza, Bustos, i el llepa del Iceta, dignes integrants del espanyolisme més ranci del PSC s`han retrobat amb la possibilitat real de dur a terme el que el franquisme no va poder acabar, foragitar la llengua, la cultura i la consciència nacional catalana.
El franquisme ens va desballestar nacionalment el país, i ells volen acabar la feina. La política de subvencions dels ajuntaments dominats pel PSOE català fa faredat. La intenció de mantenir separades les dues comunitats per poder cultivar el seu graner de vots, ve de molt lluny i amb molt d`èxit. Subvencions fetes no per integrar els nou vinguts, sino subvencions per mantenir-los vivint en un planeta imaginari on tot el que és català, no existeix.
Tenen un imaginari col.lectiu absolutament diferent dels nostre, donant preeminència absoluta a Espanya sempre i en qualsevol cas,considerant-nos una CA més, vaja com una Ceuta qualsevol, amb tots els respectes per aquesta ciutat.
L`espanyolitat vessa pels seus gests, les seves expressions, els seus fets. L`espanyolitat els hi vessa per arreu, com quan titllen el dret d`autodeterminació com arcaic, ells que sempre van amb l`ONU per davant.
Només els hi manca embolcallar-se amb " la rojigualda", cosa que no fan per pur clientelisme polític.
Aquests són els que manen a la Generalitat, convertint-la en una sucursal descentralitzada del PSOE.
I el que és penós, vergonyós, i indigne, és que hi siguin amb l`ajut d`un partit autoanomenat Independentiste.